divendres, 31 de gener del 2014

UN ESPECTACLE MÀGIC
Aquest diumenge dia 2 de febrer  la llum del sol naixent travessa la rosassa més gran de la Seu de Palma de Mallorca i es projecta a la paret de davant, just a sota de la rosassa menor, de manera que durant un curt període de temps es reflecteix una sota l'altra, formant un doble rosassa. Un és de vidre i l'altre d' il · lusió.
Els dos dies de l'any que aquest fenomen té lloc coincideixen amb les festivitats de la Candelera (2 del 2) i Sant Martí 11 de l'11). Es tracta d'un fenomen òptic  exemple de les matemàtiques aplicades a l'arquitectura. La Catedral de Palma es troba orientada cap a ponent pel que fa a la sortida del sol del solstici d'hivern, de manera que la llum, en sortir per l'horitzó durant l'alba, travessa la rosassa major projectant la seva llum i colors a sota de la rosassa menor, ubicada just al davant.  Durant uns segons els 1.236 vidres de la rosassa major dipositen la seva llum i color sobre el mur oposat oferint un espectacle únic.

dijous, 23 de gener del 2014

LA SETMANA DELS BARBUTS



HEM TORNAT DEL NADAL I ENS HEM TROBAT AMB

 la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat.
 La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes. 
També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22. 
Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.

El mès famós ès el del porquet

Els Pares del desert eren creients cristians del segle IV radicats a Egipte i altres indrets que van fugir al desert a la recerca del perfeccionisme i la santedat. Antoni era un noi de família rica i als vint anys, morts els pares i seguint el precepte evangèlic, es va vendre els béns, els va repartir entre els pobres i es va traslladar al desert, on va restar en solitud més de vuitanta anys. Va mantenir una extraordinària fortalesa davant dels dimonis, que segons la mentalitat de l’època el van temptar i maltractar de diverses maneres.
Popularment se’l coneix com a ‘sant Antoni del porquet’, per la iconografia tardogòtica que el mostra sempre acompanyat d’un porquet o bé d’un porc senglar, la qual cosa ha prodigat moltes interpretacions i llegendes; ‘sant Antoni dels ases’, pel seu reconegut patronatge de la gent de tralla; ‘sant Antoni de Viana’, perquè a Viena del Delfinat (França) es van constituir els antonians, primer com a confraria i després com a orde regular al segle XIII, i també ‘sant Antoni de gener’, per distingir-lo de l’altre, el reconegut sant Antoni de Pàdua, la festa del qual se celebra el mes de juny.

A meitat del segle XX, la benedicció de cavalls, ases i muls era una pràctica comuna a gairebé totes les parròquies del país, perquè la tracció animal encara estava en plena vigència, sobretot en la pagesia, però també en molts serveis ciutadans. A Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, la benedicció anava seguida del cerimonial dels Tres Tombs, un antic ritual convertit ja en segles anteriors en desfilada tradicional i festiva.