Quaranta-nou dies
després del dilluns de Pasqua Florida i deu dies després del diumenge de
l'Ascensió, l’església cristiana celebra la festa de la Pasqua Granada,
anomenada popularment "Segona Pasqua", en relació a la primera. Es
tracta d'una diada solemne que s’emmarca dins el cicle de festes de
commemoració del cicle vital, de la Passió, Mort i Resurrecció de
Jesucrist.
Es celebra en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre
els apòstols el dia de Pentecostes jueu de l'any 30. Si el dia de Pasqua
es commemora la resurrecció de Jesús i el dia de l‘Ascenció la seva
pujada als cels, el dia de Pasqua Granada es commemora el descens de
l’Esperit Sant sobre sobre els deixebles de Jesucrist, la primera
comunitat cristiana de Jerusalem.
Amb aquesta epifania de foc els deixebles queden infosos
de la saviesa i d’un miraculós do de llengües necessari per anar pel món
a predicar i per això, de fet, la festa de Pasqua Granada també
rememora el naixement de l’Església Cristiana o l’inici de la predicació
universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli a tots els
pobles.
La pietat cristiana considera al mes de maig com especialment dedicat a
la Mare de Déu. Ja en el segle XIII, el Rei Alfons X, el Savi convidava a
lloar i invocar a María, davant el seu altar, en el mes de les flors. I
ell mateix va escriure les Cantigas de Santa María, perquè volia
"trovar en honor de la Rosa de les Roses i de la Flor de les flors"
.El Mes de Maria es resa el maig, en l’anomenat mes de les flors, que es diu així, perquè amb l'arribada del bon temps i després de les pluges hivernals, el camp i els jardins comencen a cobrir-se d'un verd intens i dels colors i aromes de les flors. És l'apogeu de la primavera. I així, des de l'edat mitja es va consagrar el "mes de les flors" a la Mare de Déu per a rendir culte a les virtuts i belleses de Maria..
AQUEST ANY LA VERGE DE MONTSERRAT ES CELEBRARÀ EL DILLUNS 28
EL PROPER DIUMENGE 27 D'ABRIL TINDREM DOS SANTS NOUS:
SANT JOAN XXIII
SANT JOAN PAU II
La Cerimònia de canonització de Joan Pau II i Joan XXIII, que se celebrarà el proper diumenge a partir de les 10:00 hores (Hora locals) a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, seguirà el ritu simplificat i tindrà les relíquies de sang i pell de Joan Pau II i Joan XXIII, respectivament.
La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Des del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. La celebració comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (Octava de pasqua), alhora que s'inicia igualment un altre cicle de 50 dies (el Temps de Pasqua) que va fins la Pasqua Granada (o Pentecosta).
En el cristianisme el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d'olivera per donar-li la benvinguda.
Celebrem, avui, unes de els festes més importants i celebrada de l’Església, la festivitat de sant Josep, espòs de Maria.
És el patró de l’Església, i també és el dia del seminari. Sant Josep va tenir cura de Jesús i també en té que no faltin vocacions sacerdotals a l’Església ,que Jesús fundà. Els bons cristians s’encomanen a sant Josep i li demanen poder tenir una bona mort. A Catalunya, és tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. A molts països catòlics el 19 de març, Dia de Sant Josep, és un gran esdeveniment. Sant Josep era el pare de Crist, d'aquí que s'hagi escollit aquest dia per celebrar el Dia del Pare.
La Quaresma (del llatí quadragesima) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.
L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i
penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la
celebració de pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.
Tradicionalment eldijous grasodijous llarderera el primer dia delCarnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre labotifarra d'ouen aquest dia a més d'altres de semblants com lablancao lanegra. També és costum prendretruitadebotifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja lacoca de llardons
Aquesta setmana el 12 de febrer s'ha celebrat el dia de les LAIES.
Aquest és un document medieval que explica la vida d' aquesta noia de 13 anys que va viure a Barcelona i no va voler deixar de ser cristiana. Li van fer 13 tortures per acavar a la creu . Les seves restes es troben a la cripta de la catedral de Barcelona peró cada any per la seva festa la Laia surt pels carrers on va patir en forma de geganta com es pot veure en aquest vídeo....
divendres, 31 de gener del 2014
UN ESPECTACLE MÀGIC Aquest diumenge dia 2 de febrer la llum del sol naixent travessa la rosassa més gran de la Seu de Palma de Mallorca i es projecta a la paret de davant, just a sota de la rosassa menor, de manera que durant un curt període de temps es reflecteix una sota l'altra, formant un doble rosassa. Un és de vidre i l'altre d' il · lusió.
Els dos dies de l'any que aquest fenomen té lloc coincideixen amb les festivitats de la Candelera (2 del 2) i SantMartí 11 de l'11). Es tracta d'un fenomen òptic exemple de les matemàtiques aplicades a l'arquitectura. La Catedral de Palma es troba orientada cap a ponent pel que fa a la sortida del sol del solstici d'hivern, de manera que la llum, en sortir per l'horitzó durant l'alba, travessa la rosassa major projectant la seva llum i colors a sota de la rosassa menor, ubicada just al davant. Durant uns segons els 1.236 vidres de la rosassa major dipositen la seva llum i color sobre el mur oposat oferint un espectacle únic.
la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents, respectivament, als sants: Pau Ermità, Maur abat i Antoni abat.
La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes.
També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç màrtir, el dia 22.
Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada la més freda de l'any.
El mès famós ès el del porquet Els Pares del desert eren creients cristians del segle IV radicats a Egipte i altres indrets que van fugir al desert a la recerca del perfeccionisme i la santedat. Antoni era un noi de família rica i als vint anys, morts els pares i seguint el precepte evangèlic, es va vendre els béns, els va repartir entre els pobres i es va traslladar al desert, on va restar en solitud més de vuitanta anys. Va mantenir una extraordinària fortalesa davant dels dimonis, que segons la mentalitat de l’època el van temptar i maltractar de diverses maneres.
Popularment se’l coneix com a ‘sant Antoni del porquet’, per la iconografia tardogòtica que el mostra sempre acompanyat d’un porquet o bé d’un porc senglar, la qual cosa ha prodigat moltes interpretacions i llegendes; ‘sant Antoni dels ases’, pel seu reconegut patronatge de la gent de tralla; ‘sant Antoni de Viana’, perquè a Viena del Delfinat (França) es van constituir els antonians, primer com a confraria i després com a orde regular al segle XIII, i també ‘sant Antoni de gener’, per distingir-lo de l’altre, el reconegut sant Antoni de Pàdua, la festa del qual se celebra el mes de juny.
A meitat del segle XX, la benedicció de cavalls, ases i muls era una pràctica comuna a gairebé totes les parròquies del país, perquè la tracció animal encara estava en plena vigència, sobretot en la pagesia, però també en molts serveis ciutadans. A Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, la benedicció anava seguida del cerimonial dels Tres Tombs, un antic ritual convertit ja en segles anteriors en desfilada tradicional i festiva.